El sòl, la terra, és com un organisme viu i un dels elements indispensables per mantenir-lo actiu és l’aigua. Per desgràcia, molts sòls mediterranis han d’afrontar una manca d’aigua crònica al llarg de cada estiu i, fins i tot, en algunes ocasions al llarg de diversos anys, com els episodis que hem sofert recentment a Catalunya. Durant la primavera hem gaudit d’una bona quantitat de pluges que reactivaran la vida de mols sòls, però algunes ferides de la sequera seran més persistents, sobretot a la vida microbiana que ajuda a segrestar carboni i a proporcionar nutrients a les plantes amb la seva capacitat descomponedora. En parlem amb una de les investigadores de sòls del CREAF que forma part de l’equip del RegeneraCat, Sara Marañón.
Els sòls mediterranis tenen microorganismes capaços d’adaptar-se a una sequera temporal reduint la seva activitat i engruixint la seva paret cel·lular, el que es coneix com a estructures de resistència. El problema és que, durant aquest període de temps, els microbis no estan fent la seva tasca de descomposició i la matèria orgànica es manté intacta, de manera que no va entrant carboni al magatzem subterrani del sòl. “Quan un sòl està molt sec, alguns microorganismes fan la seva funció de forma molt més lenta, així que l’activitat microbiana d’aquell sòl és baixa. Això es pot observar als sòls més secs, on hi ha una diversitat considerable d’organismes però la majoria estan inactius i no s’està produint un reciclatge de nutrients” explica la Sara.
