És necessari impulsar models que eqquilibrin les necessitats del sector agrícola, la natura i l’adaptació a la sequera o a l’augment de les temperatures El model regeneratiu n’és un molt bon exemple, ja que prioritza tècniques que se centren en recuperar la salut del sòl. La ciència ja ha demostrat que un sòl més sa pot retenir més carboni atmosfèric i absorbir més aigua, per exemple. Però, és rendible aquest tipus d’agricultura? Els primers resultats del projecte RegeneraCat, liderat pel CREAF i gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) que finança el Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, mostren que, al contrari del que podria pensar-se, després d’uns anys inicials i un cop recuperada la salut del sòl, el model regeneratiu pot produir la mateixa quantitat d’aliments que el convencional i fer-ho amb un cost similar o, fins i tot i en alguns casos, de forma més barata, per exemple, el cas de la producció de carbassons a l’horta de VerdCamp Fruits, ha registrat un estalvi de més del 30% en la finca regenerativa.
Les dades s’han obtingut comparant durant tot un any les quatre finques regeneratives del projecte RegeneraCat, totes elles a Catalunya i cadascuna en una província diferent, enfront de finques homòlogues que practiquen una agricultura convencional i encara empren pesticides, fertilitzants químics i maquinària pesant per a llaurar. A més, l’equip també ha comparat vaques de pastura sota dos escenaris: les que s’alimenten directament en la pastura amb aquelles que mengen bales d’herba seca. Per calcular-ho, tant el cost com la producció, s’ha avaluat un aliment diferent en cada finca: a l’horta de Verdcamp Fruits s’han triat els carbassons; als fruiters de Pomona Fruits, les peres; a Planeses, la llet d’aquestes vaques de pastura, i el raïm a les vinyes de Família Torres.
