Fa 10 anys, els pagesos de VerdCamp Fruits van crear el mètode de l’intercropping floral, una tècnica senzilla però revolucionària per a millorar fàcilment i de forma sincronitzada la biodiversitat associada als conreus. Ernest Mas, responsable de camp i de R+D+I de la finca, la defineix com la seva “innovació estrella” i afirma que fins i tot els van convidar a patentar-la.
Però de què tracta aquesta tècnica? L’intercropping floral consisteix en plantar flors entremig dels cultius per tal d’afavorir la biodiversitat associada als camps. Aquestes plantes florals poden col·locar-se de forma més o menys aleatòria o formant bandes florals que exerceixen com a corredors de biodiversitat. De fet, a VerdCamp Fruits han dissenyat un calendari propi perquè els cultius tinguin flors adjacents durant tot l’any. Els principals objectius per a l’aplicació d’aquesta tècnica són millorar la biodiversitat, trencar amb el monocultiu, millorar la pol·linització, combatre les plagues de forma natural, estalviar-se l’ús de fitosanitaris i obtenir el benefici emocional de treballar en camps florits.
La invenció d’aquesta tècnica va sorgir ara fa 10 anys a la finca de VerdCamp Fruits, a partir d’un problema molt greu en el control de pugó de les síndries que coincidia amb l’època clau de la pol·linització. En veure que no podien solucionar-ho amb mètodes convencionals, van intentar aplicar productes ecològics (sabons, olis, etc.) i tampoc se’n sortien.
Van haver de fer canvis dràstics perquè no aconseguien controlar el pugó. Segons el propi Ernest, “matàvem les abelles i a sobre ens gastàvem molts diners”. Van veure que si tenien suficient fauna auxiliar, el sistema podia arribar a equilibrar-se sol. Això sí, havia de ser fauna autòctona perquè l’alliberació d’insectes auxiliars de compra tampoc no funcionava. La fórmula era tenir flors per a atreure a la fauna de la mateixa zona. Només durant el primer any ja van provar més de 30 espècies diferents de plantes florals.
Van veure que sembrar les llavors d’aquestes plantes al voltant dels camps era molt car i no acabava de sortir bé. Finalment, una nit l’Ernest va trobar la solució: plantar les flors directament igual que ho feien amb els cultius. Tot i els dubtes inicials, la tècnica va funcionar i a dia d’avui la utilitzen en molts més llocs i a tot arreu funciona. A més, segons diu l’Ernest, “si ho fas ben fet i amb l’espècie correcta, no perds terreny productiu perquè es barregen les flors i els cultius sense fer-se competència”.
