La sequera i la revolta pagesa, dos assumptes estretament vinculats a l’emergència climàtica i a la terra, porten algunes setmanes en el centre del focus mediàtic. Hi ha alguna forma que el malmès sector primari sigui qui lideri la mitigació del canvi climàtic? Sí, impulsant un canvi del model en la producció dels aliments. Hem de deixar enrere la sobrepastura, l’agricultura intensiva i la desforestació per posar la salut del sòl i de la natura al centre del sistema, el que anomenem agricultura regenerativa. Per poder fomentar aquest model agrícola i ramader i estendre’l arreu del territori, el CREAF arrenca el projecte Regenera.cat amb finançament de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
Es tracta d’una iniciativa de dos anys que combina l’experiència de 4 finques de Catalunya que porten diversos anys implantant l’agricultura regenerativa en vinya, horta i arbres fruiters, entre d’altres: Mas Planeses (on el CREAF va desenvolupar el projecte Polyfarming), VerdCamp Fruits, Família Torres i Pomona Fruits. Totes quatre, una de cada província del territori, han notat millores en la qualitat del sòl i la biodiversitat, però gràcies al projecte podran posar dades científiques a aquestes observacions.
“L’objectiu és valorar a diferents escales i amb diversos agricultors el potencial del model regeneatiu per a donar resposta als principals reptes ambientals”.
Javier Retana
Catedràtic en ecologia i investigador principal del projecte
Equips investigadors del CREAF amb expertesa en sòls, pol·linitzadors i agricultura regenerativa col·laboraran amb el centre tecnològic BETA de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya per tal d’agafar mostres de les parcel·les regeneratives i comparar-les amb les seves respectives rèpliques en parcel·les convencionals de la mateixa regió. “Així podrem observar les diferències en la quantitat i diversitat de pol·linitzadors, la fauna edàfica, la qualitat i fertilitat del sòl, la densitat nutricional dels aliments i la productivitat dels cultius, entre d’altres”, aclara Retana.
El model regeneratiu té com a principis bàsics eliminar la llaurada, els químics i la maquinària pesant, mantenir les cobertes vegetals i incloure, en alguns casos, la ramaderia. “Aquestes pràctiques afavoreixen la biodiversitat de l’entorn i augmenten considerablement la fertilitat del sòl i la seva capacitat de fer front al canvi climàtic i la sequera. Això està demostrat, però volem complementar-ho amb dades comparatives de diverses finques, cultius i regions.” conclou Retana.
Sòls amb més biodiversitat i humitat en un context de sequera
Les finques que participen en el projecte Regenera.cat compten amb resultats que ja demostren els beneficis de l’agricultura regenerativa. És el cas de Mas Planeses, una petita granja horta i ramadera de La Garrotxa on el CREAF implementa aquest model des de fa gairebé 8 anys.
“Una de les dades clau és que en els últims anys, al sòl de Planeses la matèria orgànica s’ha quasi triplicat i la capacitat de retenir aigua ha augmentat entre un 15-20%”.
Marc Gràcia
Investigador del CREAF i coordinador del treball a la finca Mas Planeses
Com que és capaç de retenir més aigua, aquest sòl pot adaptar-se millor a les condicions extremes de sequera i absorbeix molt més CO2 atmosfèric, emmagatzemant-lo com a carboni al sòl. “Tot això ens permet mitigar el canvi climàtic amb pràctiques agrícoles relativament senzilles” afegeix en Marc.
L’investigador també ha notat un augment molt important de la biodiversitat. En aquest sentit, alguns estudis recents revelen que en una passejada per una pastura o hort regeneratius podem trobar sis vegades més pol·linitzadors que en una parcel·la no regenerativa. Aquest augment també l’ha percebut Ernest Mas, pagès de VerdCamp Fruits, una altra de les finques del projecte. A la seva gran horta de Cambrils hi destaca la pràctica d’intercropping floral, és a dir, la plantació de flors entre els cultius per a afavorir la biodiversitat “hem observat un gran increment de papallones, abelles i fauna auxiliar als camps que ens ajuda a tenir menys plagues i a que els cultius estiguin més ben pol·linitzats; això fa que en molts casos millori la nostra producció”.
Pasturar ovelles entre vinyes
Si pugem una mica més al nord, al cor de l’Alt Penedès, trobarem la finca de Mas La Plana, on Família Torres aplica viticultura regenerativa des de fa tres anys. En el seu cas, fan servir la pastura de tres ramats d’ovelles per les vinyes entre el final de la verema al mes d’octubre i l’aparició dels brots dels ceps a finals del mes de març. “El ramat ajuda a millorar la fertilitat dels sòls de forma natural i treballa per mantenir una coberta vegetal homogènia” explica Eva Bertran, responsable d’investigació i desenvolupament microbiològic de Família Torres. “Establir aquest nou model és un procés lent; els primers anys són complicats, però a la llarga serà més beneficiós i forma part del nostre compromís per fer front al canvi climàtic” relata l’Eva.
Aquest tàndem de parcel·les agrícoles i ramaderes regeneratives es completa amb la finca familiar d’arbres fruiters de Pomona Fruits a Ivars d’Urgell (Lleida), la qual va començar a implementar aquest model fa més de 12 anys. En aquesta finca, el conreu regeneratiu de pomes i peres dona lloc a una producció sostenible i una qualitat de producte molt elevada.
“Aquest projecte aportarà coneixement i experiència per produir aliments de una manera realment sostenible i viable en el futur”, finalitza Retana.
