És molt important saber quan un sòl està sa i tenir clares quines proves poden fer-se per comprovar-ho, però tots els sòls són iguals? Hi ha diferències entre els que donen vida a frondosos boscos i aquells que sostenen camps de conreu? Els sòls ens proporcionen molts serveis ecosistèmics i tenen potencial per ser grans embornals de carboni i emmagatzemar molta aigua, característiques especialment interessants en un context d’emergència climàtica com el que estem vivint. Ara bé, les seves característiques i les seves capacitats estaran molt condicionades al que tinguin a sobre. NO tots els sòls són iguals. Parlem-ne.
Els sòls forestals, els més eficients
La terra, el sòl, que suporta els boscos exerceix com a peça clau en el sistema terrestre i emmagatzema grandioses quantitats de carboni. De fet, els sòls forestals emmagatzemen uns 2.544 milions de tones de carboni només a la península ibèrica. Aquesta xifra equival, per exemple, a tot el diòxid de carboni (CO₂) emès a Espanya en els darrers 29 anys o quadruplica la quantitat de carboni que s’acumula en la biomassa dels nostres boscos (troncs, fulles, arrels, etc.). Poden ser i són, per tant, vitals per mitigar els efectes del canvi climàtic. És més, a Europa els boscos són els únics ecosistemes que actualment capturen més carboni del que emeten, mentre que d’altres com els sòls agrícoles, els de les pastures o els dels aiguamolls en perden més del que segresten.
S’ha de tenir en compte, però, que aquesta funció essencial es pot posar en risc si no es preserva la salut del sòl. El carboni que emmagatzemen els sòls forestals pot tardar dècades, o fins i tot segles, per acumular-se de forma natural, però es pot alliberar ràpidament a l’atmosfera si es fa una gestió inadequada. Per això és tan important adoptar models de gestió de bosc que afavoreixin la renaturalització i les dinàmiques naturals dels ecosistemes forestals. Això significa reduir la intervenció humana i prioritzar la conservació de la biodiversitat edàfica, integrada per microorganismes i invertebrats que descomponen la matèria orgànica, estabilitzen el carboni i regulen els cicles de nutrients.
Els sòls agrícoles poden ser part de la solució
D’altra banda, els sòls agrícoles són, en general, més pobres que els forestals. Per què? Doncs perquè s’hi produeix una pèrdua de matèria orgànica amb la collita, una disminució de l’entrada de carboni per l’ús massiu de fitoquímics i una ruptura de l’estructura equilibrada i natural del sòl a través de tècniques com la llaurada. Des dels inicis de l’agricultura intensiva i industrial, amb l’anomenada revolució verda, la humanitat ha explotat la terra sense pensar en les conseqüències: pèrdua de matèria orgànica, erosió de tot tipus de sòls, contaminació de les aigües subterrànies i del propi sòl, etc.
Això és un desastre històric, però al mateix temps es tracta d’una oportunitat perquè d’altres models productius recuperin la vitalitat dels sòls agrícoles. Per exemple, amb l’agricultura regenerativa, un model que centrat precisament en recuperar la fertilitat i salut del sòl alhora que es produeixen aliments suficients per tothom. Algunes de les tècniques plantejades són eliminar la llaurada per no trencar l’estructura edàfica, deixar restes de cultius anteriors o mantenir cobertes vegetals per augmentar la quantitat de matèria orgànica o reduir l’ús de fertilitzants químics i pesticides.
El model regeneratiu proposa fer front al canvi climàtic emmagatzemant carboni al sòl, però sense deixar de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I no es tracta d’un model purament teòric, sinó d’un canvi de paradigma agrícola que algunes finques ja fa anys que apliquen. Busquen revertir la situació: fer que els sòls agrícoles deixin de ser part del problema per ser part de la solució. Finques com Mas Planeses, VerdCamp Fruits, Pomona Fruits o Família Torres no només ens demostren que és possible sinó que no es tracta de tornar al passat. Consisteix en aplicar coneixements mil·lenaris juntament amb tècniques i avenços completament innovadors i basats sempre en l’evidència científica.
I el més important de tot és que el potencial de millora és enorme. Per fer-nos una idea, s’ha estimat que augmentant un 0,4% la retenció de carboni de tots els sòls, amb un canvi en les pràctiques agrícoles, es podria compensar la totalitat de les emissions actuals de gasos d’efecte hivernacle. A més, l’agricultura regenerativa també contribueix a augmentar la resiliència climàtica, per exemple, produint aliments en contextos de sequera com l’actual, ja que el sòl és capaç d’absorbir i retenir més aigua o ajudant-nos a pal·liar l’efecte de greus inundacions per pluges torrencials.
