Els conreus farratgers propis del clima mediterrani constitueixen el pilar de la ramaderia extensiva, ja que aporten menjar fresc i nutritiu per a ovelles, vaques o cabres. Alhora, es poden tallar i empaquetar en bales de palla, garantint aliment per al bestiar al llarg de tot l’any. Tanmateix, aquest sistema natural es troba cada vegada més amenaçat per la manca d’aigua, l’erosió dels terrenys i la dependència dels adobs químics. En aquest context, diverses recerques encapçalades per la investigadora del CREAF Angela Ribas posen de manifest els avantatges de diversificar els cultius d’espècies farratgeres —sobretot lleguminoses, gramínies i fòrbies—.
Segons aquests estudis, els policultius contribueixen a conservar la humitat del sòl, ja que la varietat de formes i profunditats de les arrels afavoreix que l’aigua s’hi infiltri i s’hi mantingui més temps. A més, la transferència de nutrients entre espècies fa que n’hi hagi una major disponibilitat, fet que permet reduir l’aplicació de fertilitzants químics. Igualment, dificulten l’expansió de vegetació espontània, perquè la diversitat d’estructures cobreix ràpidament el terreny i competeix per la llum, l’aigua i els nutrients, impedint que s’hi estableixin plantes perjudicials per a la productivitat dels conreus.
