Quines propietats del sòl podem estudiar amb proves senzilles?

Mostres de sòl sec d’un camp agrícola cultivat de forma regenerativa (esquerra) i un camp agrícola convencional (dreta) submergides en aigua. Font: MJ. Broncano.

Mostres de sòl sec d’un camp agrícola cultivat de forma regenerativa (esquerra) i un camp agrícola convencional (dreta) submergides en aigua. Font: MJ. Broncano.

Compartir

Si heu pogut llegir la nostra notícia “Com hauria de ser un sòl sa?” sabreu quines característiques fan que un sòl estigui en bon estat; si no, us recomanem que li doneu un cop d’ull abans de llegir aquesta. Un cop sabut això, quins indicadors ens poden ajudar a mesurar-ho?

Per tenir una idea general de l’estat de salut d’un sòl hem de mesurar propietats físiques com la textura, l’estructura, la conductivitat hidràulica o la capacitat de retenció d’aigua, propietats químiques com el contingut de matèria orgànica, el pH o la conductivitat elèctrica i propietats biològiques com la biomassa microbiana, la respiració o la biodiversitat del sòl. Per estudiar alguns d’aquests indicadors cal fer anàlisis de mostres al laboratori, però la majoria són factors qualitatius que tothom pot identificar fàcilment.

Anàlisi visual

En primer lloc, podem analitzar un tall vertical del sòl en qüestió per tal de veure:

  • La cobertura de material orgànic sec. Un equilibri entre una bona cobertura i un cert grau de descomposició de la matèria orgànica és indicador de sòl sa.
  • L’abundància d’arrels de diferents mides i creixent en diferents direccions.
  • El color, havent de ser més fosc en superfície i disminuir d’intensitat amb la profunditat, a mesura que també disminueix la proporció de matèria orgànica.
  • La presència o absència de macroorganismes edàfics com cucs, insectes i d’altres artròpodes. Una bona quantitat d’aquests és simptomàtica d’una bona salut del sòl que estem mirant.
  • Agregats i porus de diferents mides. Un sòl sense agregats i amb una estructura amorfa és un sòl sense porus ni ventilació. Per tant, és important tenir una bona quantitat d’agregats estables.
Tall de terreny d'un sòl sa a Mas Planeses. Font: Marc Gràcia, projecte Polyfarming
Tall de terreny d’un sòl sa a Mas Planeses. Font: Marc Gràcia, projecte Polyfarming

Prova de penetrabilitat

Clavant un ganivet lo matxet al sòl podem saber quina resistència física oposarà a l’aigua, les arrels i la diversitat d’organismes edàfics. En un sòl sa i humit, s’hauria de poder enfonsar el ganivet fàcilment més de 15 cm sense aplicar una força excessiva.

Prova d’infiltració

Per saber quina capacitat d’absorció d’aigua tindrà el sòl i a quina velocitat l’aplicarà, cal fer una prova d’infiltració. Per fer-ho, enfonsem 3-5 cm un cilindre metàl·lic obert pels dos extrems i l’omplim amb una quantitat determinada d’aigua. El temps que tardi aquesta en escolar-se ens indicarà si el sòl té millor o pitjor permeabilitat i si l’aigua s’hi infiltrarà més o menys ràpidament.

Prova d’estabilitat dels agregats

Hem dit que un sòl sa ha de tenir una bona quantitat d’agregats -agrupacions de partícules d’arenes, llims o argiles- i que aquests siguin estables. Com podem comprovar la seva estabilitat? Molt fàcil. Posem una mostra de sòl sec en un got ple d’aigua. Si en menys de 5 minuts s’han desfet els blocs o agregats que tenia anteriorment, aquests eren inestables. En canvi, en un sòl sa aquests poden mantenir-se units sota l’aigua durant diversos dies.

Altres notícies