Verdcamp Fruits és una empresa hortofructícola situada a Cambrils (Tarragona). Produeixen i distribueixen una gran varietat de verdures i fruites mitjançant agricultura regenerativa, ecològica, de proximitat, amb producció integrada, etc. Constituïda l’any 1989, aquesta societat agrària de transformació compta amb una superfície conreada de 300 hectàrees i unes instal·lacions de 4.000 m2 on manipulen, refreden i preparen el producte segons la demanda de cada client.
L’empresa és fruit d’una llarga tradició hortofructícola que es remunta a 1933, quan la família Barrabeig-Tost es va instal·lar a l’actual finca Masia Barrabeig.
A dia d’avui, VerdCamp Fruits produeix fruites i verdures que alimenten a gent de diversos països de la Unió Europea i d’altres països no comunitaris. Des del punt de vista humanitari, ajuden en projectes socials d’UNICEF, Creu Roja i el Banc d’Aliments, entre d’altres.
VerdCamp volca molts esforços en la seva política mediambiental, ja que son conscients de la limitació dels recursos del planeta. Per a adaptar-s’hi, intenten tenir el menor impacte possible en el medi.
Més enllà de les tècniques regeneratives habituals, en aquesta finca apliquen:
Vam començar a aplicar tècniques d’agricultura regenerativa quan vam entendre que el sòl era una part important del nostre sistema productiu, fa uns 7 anys. La major transformació la vam fer l’any 2018, aproximadament, quan vam començar a incorporar coneixements del màster d’agricultura ecològica de la universitat de Barcelona.
Primer ens vam centrar amb la part aèria, buscant tenir el màxim de biodiversitat als camps i trencar amb el monocultiu; posteriorment vam posar la mirada al sòl. Vam començar per protegir-lo a través de cobertes vegetals, procurant que la terra estigués el més coberta possible, i vam acabar amb el que anomenem cultius 360, on són els propis cultius els que fan de coberta vegetal un cop collits i tenen diverses funcions segons l’espècie. Poden des de millorar la quantitat i diversitat de pol·linitzadors fins a produir un “efecte ascensor” en el sòl, mobilitzant els nutrients cap a les plantes cultivades.
Quan algú em pregunta com pot fer tots aquests canvis, li dic “Començant”. Arrenques amb petites accions o finques menudes i vas implementant-ne més i més a mesura que et van sortint bé les coses i l’empresa guanya confiança amb el model regeneratiu.
El més important del que apliquem és el canvi de visió. Abans ens enfocàvem només en el cultiu i ara tenim un prisma molt més ampli, de tot el sistema. Avui dia sabem que hem de gestionar també els aspectes i funcionalitats ecosistèmiques de la perifèria de la nostra finca i territori, incloent les plantes adventícies o arvenses.
Més enllà d’aquest aspecte general, hem rebaixat el reg i apliquem importants cobertes vegetals que es transformen en encoixinats vegetals per a erradicar els plàstics o biofilms dels cultius i minimitzar la llaurada o fins i tot eliminar-la. En aquest sentit, hem innovat molt amb l’aplicació del Roller Crimper. Hem fet proves en 14 cultius, 27 cobertes i 17 finques diferents, amb més de 1.500 tractaments diferents per recollir dades durant aquests anys. És l’estudi més gran d’Europa en aquesta tècnica en finques hortícoles. Hem creat la tècnica del Roller híbrid que consisteix en posar un biofilm on plantem per millorar la temperatura i igualar les condicions del que seria un llaurat amb plàstic. Darrerament també estem provant el que anomenem “Roller acumulatiu” que tracta de soldar unes petites vares al Roller que aconsegueixen concentrar al biomassa en uns punts concrets i allà hi plantem. És una forma de imitar la tasca del plàstic: evitar les herbes adventícies i conservar la humitat del sòl.
Una altra cosa a tenir en compte és que hem canviat molt la forma de fertilitzar el sòl. Veníem d’una mentalitat convencional d’aportar minerals directament a terra i ara ho fem de forma molt més integral; s’ha de millorar tot el sistema a llarg termini perquè millori el sòl i la seva fertilitat. Utilitzem compostatge amb una relació carboni-nitrogen molt més alta, amb el triple de carboni que abans. Barregem restes vegetals pròpies amb restes de poda que ens proporcionen càmpings propers.
La nostra innovació estrella, que fins i tot ens van invitar a patentar-la, és l’Intercropping floral, una tècnica que consisteix en plantar flors entremig dels cultius per a millorar la pol·linització i la biodiversitat associada als cultius. També hem creat ambients favorables per als pol·linitzadors amb diversos hotels d’insectes, plantació d’espècies aromàtiques i arbustives, col·locació de bandes florals que exerceixen de corredors de biodiversitat i estan dissenyades amb un calendari perquè hi hagi flors tot l’any, etc. A més, vam crear el concepte “càmpings d’insectes”, agafant canyes i troncs i perforant-los per crear un refugi mòbil de pol·linitzadors de forma econòmica, i els “bungalows d’insectes”, els quals són troncs de pi amb més de 5.000 forats d’entre dos mil·límetres i un centímetre de diàmetre. Funcionen molt bé.
El nostre objectiu és intentar que totes aquestes pràctiques es tornin habituals i que siguin fàcilment escalables i aplicables a tots els cultius, ja que cadascun té les seves particularitats.
Aquest invent va sorgir d’un problema important que teníem fa més de 10 anys en el control de pugó en síndries, que coincidia amb l’època clau de pol·linització, i que amb mètodes intensius no aconseguíem solucionar. Vam intentar aplicar productes ecològics (sabons, olis, etc.) i tampoc ens en sortíem. Havíem de fer canvis dràstics perquè no controlàvem el pugó, matàvem les abelles i a sobre ens gastàvem molts diners. Així vam veure que si teníem suficient fauna auxiliar el sistema podia arribar a equilibrar-se sol. Això sí, havia de ser fauna autòctona perquè l’alliberació d’insectes auxiliars de compra tampoc no funcionava. La fórmula era tenir flors per a atreure a la fauna d’aquí mateix.
Només durant el primer any ja vam provar amb més de 30 espècies diferents de plantes florals, experimentant per veure quines funcionaven millor i si anaven en sincronia amb els nostres cultius. Llavors el problema era com aplicar-ho, perquè sembrar llavors de plantes florals al voltant de la finca era molt car i tampoc acabava de sortir bé. Una nit mentre dormia em vaig despertar amb la solució: igual que plantem cultius, per què no plantar les flors directament? Sembla molt senzill però en aquell moment això no estava fent ningú. És més, la meva pròpia família em deia que tragués les flors perquè crearien competència als cultius en la pol·linització, que les abelles preferirien les flors. Vam estar a punt d’arrencar-les totes i sort que no ho vam fer perquè va funcionar. Ara ho apliquen a molts més llocs i a tot arreu funciona.
A més, si està ben fet i amb l’espècie correcta, no perds terreny productiu perquè es barregen les flors i els cultius sense fer-se competència.
Tenim molta varietat de verdures i fruites. Entre els nostres productes trobem cols, coliflors, bròquils, escaroles, enciams, bledes, carxofes, juliverts, porros, calçots, fonolls, pèsols, faves, carabasses, carbassons, albergínies, pebrots, síndries… Tenim 300 hectàrees, de les quals un 35% estan certificades com a ecològiques, però realment podríem fer-ho tot amb agricultura ecològica i gran part amb regenerativa. De fet, moltes pràctiques ja les apliquem a totes les finques. Gràcies a això i el canvi de mentalitat que hem fet, hem passat d’exportar el 70% dels nostres productes a que actualment sigui al revés, el 70% es consumeix a Catalunya. També hem diversificat molt la nostra producció i fem cultius rotatius i associatius; al principi només teníem tres productes a la venta.
D’una banda, hem vist una millora evident de la quantitat i diversitat de pol·linitzadors, de manera que els camps es pol·linitzen millor. Això suposa una millora de producció en alguns cultius, com les síndries, que ara produeixen un 10% més gràcies a l’intercropping floral i els ambients favorables per a la fauna auxiliar i els pol·linitzadors.
D’altra banda, a nivell de sòl, la captura de carboni ens permet passar a fer tècniques més d’humificació i menys de mineralització. Amb la llaurada estàvem mineralitzant el sòl i la única forma d’alentir-ho era cobrint-ho perquè tingués el màxim de carboni possible i augmentés la matèria orgànica i la humificació (activitat microbiana). També hem notat diferències espectaculars en la temperatura del sòl: l’altre dia vam posar el termòmetre i el sòl llaurat i amb plàstic estava a 28 ºC i el sòl planxat amb coberta vegetal estava a 17 ºC; hi ha onze graus de diferència! Això és especialment positiu en els cultius d’hivern, ja que aquests es planten a l’estiu i sofreixen molt amb les temperatures.
Per mantenir-te informat dels nostres resultats, esdeveniments, dies de portes obertes i molt més….
