Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), 71 dels 100 cultius que proporcionen el 90% dels aliments a tot el món són pol·linitzats per animals, majoritàriament per insectes. Això ens dona una idea de la immensa importància de la pol·linització en l’agricultura. Tenir una comunitat diversa de pol·linitzadors entre els nostres camps que facin la seva funció de forma eficient és de vital importància. Per tant, en una àmplia comparativa entre agricultura regenerativa i convencional, com la que estem duent a terme al projecte RegeneraCat, aquest factor ecosistèmic s’ha d’estudiar al detall; i això és el que està fent el grup de recerca en pol·linitzadors del CREAF.
Més enllà d’estudiar la diversitat d’espècies de pol·linitzadors a través de trampes cromàtiques, també s’està desenvolupant un experiment per estudiar el servei de pol·linització de cada camp i poder-ho comparar entre les finques regeneratives i les convencionals. És a dir, no només es vol saber quines parcel·les tenen més insectes i més diversos, sinó en quines hi pot haver una millor pol·linització. I com ho fan això? Doncs tot i ser molt innovador, és més senzill del que sembla: en cada camp es posen 10 plantes de rave (Raphanus sativa) que estan a punt de començar a florir i es deixen durant 14 dies perquè les flors estiguin exposades als pol·linitzadors d’aquell camp. Passat aquest període, es recullen i es compta quantes de les flors s’han convertit en fruits i, un cop el fruit hagi madurat, també es quantifica quantes llavors trobem en cadascun dels fruits.
Aquestes dues dades ens donaran una idea d’en quin dels dos camps de conreu hi ha un millor servei de pol·linització. S’ha de dir, però, que la quantitat de flors que fructificaran no només depèn dels pol·linitzadors, sinó també de les condicions meteorològiques dels dies en què les plantes experimentals han estat al camp estudiat. La planta de l’experiment és el rave perquè fa moltes flors i pot ser pol·linitzada per una gran diversitat d’insectes pol·linitzadors.
En qualsevol cas, es tracta d’un experiment que al CREAF no s’havia fet mai d’aquesta manera. Anteriorment, s’havien fet estudis del servei de pol·linització en camps de pomeres i la metodologia era bastant diferent: allà es marquen 3 branques de cada arbre i cadascuna té un tractament diferent. La primera es deixa oberta i serà la que ens donarà la dada del servei en aquell camp; la segona es tapa perquè no hi accedeixin els insectes i ens representa un escenari sense pol·linitzadors (control de mínims) i la tercera es pol·linitza manualment per veure quants fruits es podrien arribar a formar en un escenari ideal (control de màxims).
Els resultats d’aquest experiment de servei de pol·linització, com la resta dels que s’estan fent amb el RegeneraCat, es faran públics quan acabi el projecte, és a dir, entre finals de 2025 i principis de 2026.
