Sempre diem que la planificació eficient de l’aprofitament de l’aigua és un dels pilars fonamentals de l’agricultura regenerativa, però com s’ha de fer en un context de canvi climàtic? En el Dia Mundial de la lluita contra la desertificació i la sequera, posem llum a la foscor i aportem consells que hem après durant tots aquests anys d’aplicació del model regeneratiu.
Dues terceres parts de Catalunya són vulnerables a la desertificació, és a dir, poden patir una degradació gradual de la terra fèrtil cap al desert àrid o semiàrid. En part, perquè el canvi climàtic provoca sequeres més freqüents i llargues. En aquest context, en general, l’agricultura convencional augmenta notablement les pèrdues d’aigua a causa de l’ús de regs d’inundació, la destrucció de l’estructura natural del sòl i la mala selecció de cultius. Això provoca que una gran part dels aqüífers s’estan buidant considerablement, ja que s’està extraient aigua a un ritme que supera la seva capacitat de recuperació.
La manera més senzilla i coherent de millorar la infiltració i la capacitat de retenció d’aigua de la terra és mantenir el sòl cobert i recuperar la seva estructura natural amb un major contingut de matèria orgànica, eliminant la llaurada i reduint al màxim l’ús de maquinària pesant. Quan el contingut de matèria orgànica dels sòls és major, aquests són més porosos i permeten una major infiltració, disminuint el volum d’aigua que es perd per escolament i el risc d’erosió. La fracció orgànica del sòl pot retenir entre 4 i 6 vegades el seu pes en aigua.
En aquest sentit, és important la quantitat d’humus del sòl, és a dir, la seva part orgànica i fosca formada per l’alteració total o parcial de la matèria orgànica d’origen vegetal o animal. Aquest millora el cicle hídric a petita i gran escala, ja que l’aigua que emmagatzema és transportada fins a les capes més profundes del sòl i pot tornar als aqüífers. Un sòl ric en humus pot arribar a absorbir 150 litres per metre quadrat i hora.
En climes secs o en cultius d’ús intensiu com l’horta, l’aigua continua sent un factor limitant per a la producció agrícola, tot i que el sòl tingui una estructura i composició adequades. Per això, sempre que sigui possible, es compta amb sistemes d’aportació addicional d’aigua com els següents:
- Reg: la possibilitat de regar està condicionada a la disponibilitat d’aigua i el cost de la seva aplicació. S’ha de fer servir un sistema eficient i sostenible que tingui en compte la qualitat de l’aigua utilitzada i l’impacte que tindrà sobre la font explotada.
- Ús de bancals: és el sistema tradicional per millorar la infiltració de l’aigua i la profunditat del sòl en vessants amb pendents elevats. Recomanem aprofitar bancals i murs de pedra del passat, ja que la seva construcció de nou és molt costosa.
- Corbes de nivell: per a evitar l’escolament també es poden crear petites barreres resseguint corbes de nivell. Per exemple, el sistema de línia clau (keyline en anglès) distribueix l’aigua per línies segons la topografia del terreny.
- Petits embassaments: una altra opció són els sistemes de petits embassaments per a la recollida d’aigua de la pluja a les parts altes del terreny. Requereixen una planificació i disseny previ i es necessita un sistema d’extracció d’aigua i canals de distribució.
En conclusió, planificar un aprofitament òptim de l’aigua és una de les bases del model regeneratiu. Si mantenim el sòl cobert, recuperem la seva estructura natural i, en alguns casos, apliquem tècniques eficients d’aportació addicional d’aigua, podrem resistir millor la sequera i enfrontar el procés de desertificació que vivim a gran part de Catalunya.
