Un equip d’investigadors de la Universitat Rocky Vista de Colorado ha analitzat la relació entre l’ús de pesticides en l’agricultura i la incidència de càncer als Estats Units. L’estudi, publicat a la revista Frontiers in Cancer Control and Society, mostra que les zones amb més aplicació d’aquests productes químics presenten taxes més altes de diversos tipus de càncer, com ara leucèmia, limfoma no-Hodgkin, càncer de bufeta, còlon, pulmó i pàncrees.
Els científics i científiques han utilitzat dades de milers de comtats nord-americans i han comparat patrons d’ús de pesticides amb registres de salut pública. Els resultats indiquen que en alguns casos l’efecte dels pesticides sobre el risc de desenvolupar un càncer podria ser similar –o fins i tot superior– al del consum de tabac, sobretot en algunes malalties concretes com el limfoma no-Hodgkin. Tot i això, els autors i autores remarquen que es tracta d’un estudi ecològic, és a dir, basat en dades agregades per territoris i no en el seguiment individual de persones. Això vol dir que no es pot establir una relació directa i personal entre l’exposició als pesticides i el diagnòstic de càncer, encara que les tendències generals siguin clares. També destaquen que factors com la mobilitat dels treballadors agrícoles o la mida dels comtats poden influir en els resultats.
Malgrat aquestes limitacions, la recerca assenyala la necessitat de prendre seriosament l’impacte que els pesticides poden tenir en la salut pública. Segons els investigadors, caldria més recerca específica i, possiblement, polítiques de regulació i prevenció per protegir les comunitats agrícoles i reduir l’exposició a aquestes substàncies. En canvi, la quantitat i toxicitat dels herbicides utilitzats ha augmentat notablement en els darrers anys. Estudis recents indiquen que aquests compostos es detecten en més del 70% de les mostres d’aigua recollides i en més del 80% de la població nord-americana analitzada.
Malgrat l’aclaparadora evidència científica, el risc que comporten els pesticides continua sent àmpliament desconegut pel públic general. Aquesta situació recorda el cas del tabac: van caldre dècades i milers d’estudis abans que es reconegués de manera generalitzada que fumar o inhalar fum de segona mà era un risc substancial de càncer. No va ser fins als anys 1960 que els paquets de cigarrets als Estats Units van començar a incorporar advertències obligatòries per als consumidors.
Per això, tal com assenyala aquest estudi i recolza l’equip de recerca en agricultura regenerativa del CREAF, no podem considerar “regeneratiu” cap model agrícola basat en l’ús massiu de productes químics si aquests contribueixen a fer emmalaltir les persones i les seves comunitats.
