La jornada final del projecte RegeneraCat ha servit per posar en comú els principals resultats d’una iniciativa pionera que, durant dos anys, ha analitzat amb base científica els impactes de l’agricultura regenerativa a Catalunya. Impulsat pel CREAF i amb la participació de diverses finques del territori, el projecte ha comparat sistemes de producció regeneratius i convencionals per avaluar-ne els efectes sobre el sòl, la biodiversitat, la producció i la sostenibilitat global del sistema alimentari.
En aquest context, la trobada, realitzada ahir a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb més de 150 persones assistents, ha posat el focus en el potencial d’aquest model agrari per fer front als grans reptes ambientals, com el canvi climàtic o la sequera, així com en la seva capacitat de generar aliments més sostenibles. Els resultats presentats apunten que les pràctiques regeneratives poden millorar la fertilitat del sòl, augmentar la biodiversitat i fins i tot incrementar l’emmagatzematge de carboni, consolidant-se com una alternativa viable al model convencional.
Els ponents de la jornada han estat Joan Pino, director del CREAF, Javier Retana, investigador principal del projecte, Sara Marañón i Xavier Domene, científics del grup de recerca en sòls del CREAF, Ernest Mas i Gemma Llanes, pagesos de dues de les finques que han participat en l’estudi, i Leo Bejarano, cap de l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. També s’ha gaudit d’una taula rodona amb la presència de Josep Marrugat, d’Unió de Pagesos, Montse Catasús, presidenta de l’Associació de Viticultura Regenerativa i Marc Gràcia, investigador del CREAF i pagès de Planeses. Aquesta taula rodona ha estat moderada per Ana Digón, presidenta de l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica, i la jornada en general ha estat presentada per Gerard Gaya, tècnic de comunicació del grup de recerca en agricultura regenerativa del CREAF.
Podeu trobar la gravació de la jornada a continuació: