La civilització humana pràcticament sempre ha llaurat. Fa 5.500 anys, a l’Antic Egipte, ja s’utilitzaven arades per a remoure la terra, fer-hi solcs més o menys profunds i plantar-hi aliments. Eren els inicis de la llaurada del sòl. Per què ho feien? Per a facilitar la infiltració de l’aigua i la plantació de les llavors. No eren els inicis de l’agricultura, ni molt menys, ja que aquesta es calcula que es va començar a desenvolupar fa més de 12.000 anys.
Avui en dia, però, està més que demostrat que els beneficis de la llaurada en els cultius només són temporals i que el balanç hídric, la matèria orgànica del sòl i la biodiversitat són molt millors a llarg termini si no es pertorba la terra i es manté la seva estructura. És per això que reduir o eliminar la llaurada és un dels principis fonamentals de l’agricultura regenerativa. Diversos estudis demostren que el sòl captura més carboni i reté més aigua si no es llaura, fent-lo més resistent a la sequera i contribuint a mitigar el canvi climàtic. A més, els organismes que trobem a la superfície i profunditat del sòl, agrupats com a fauna edàfica, perden el seu hàbitat natural en el moment en que es remou i es llaura la terra. Per tant, evitar la llaurada també beneficia a la biodiversitat.
Una part important de la pagesia tem perdre part de la productivitat i rendibilitat dels cultius si redueix o elimina la llaurada. Si bé, les experiències regeneratives de les quatre finques catalanes del projecte RegeneraCat demostren el contrari. Una finca agrícola que elimina la llaurada només és més sostenible, sinó que també pot ser més productiu i rendible. En aquest sentit, una part important dels estudis que s’estan realitzant a RegeneraCat busquen quantificar aquestes diferències i treure conclusions empíriques sobre els pros i contres d’aquest canvi de model.
