La Granada, un petit poble de l’Alt Penedès, s’està convertint últimament en un punt de trobada per a parlar de viticultura regenerativa gràcies a l’exemple de Josep Marrugat. Després d’haver acollit fa menys d’un mes una jornada sobre restauració de sòls i captura de carboni organitzada per part de tècnics de la Generalitat, ahir aquest municipi va ser l’escenari d’un interessantíssim debat sobre com aplicar el model regeneratiu en el cultiu de la vinya. Es tracta del quart debat del projecte REGEN, una iniciativa coordinada pel CREAF conjuntament amb l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica per tal d’establir un marc conceptual comú del concepte d’agricultura regenerativa en diferents regions de la península i aplicant-lo a diferents tipus de cultiu. S’organitzen debats on participen productors, investigadors i tècnics que són referents i tenen una àmplia expertesa sobre aquest innovador model de producció agrícola i ramadera.
Després d’haver organitzat una primera jornada a Córdoba sobre olivars regeneratius, una segona trobada a València sobre com incorporar aquest model en cítrics i una tercera a Galícia sobre la gestió regenerativa d’animals de pastura, ara era el moment de parlar de viticultura. La convenció va tenir lloc al Celler Cooperatiu de la Granada del Penedès, on es van aplegar una vintena de viticultors experts en l’aplicació del model regeneratiu, investigadors sobre aquesta temàtica, tècnics diversos… Un selecte grup de persones expertes en viticultura regenerativa que van gaudir d’una presentació sobre aquest tema, una visita a les vinyes regeneratives de Josep Marrugat i un intens debat. Aquest va girar al voltant de quines tècniques agrícoles han de ser imprescindibles perquè una finca sigui considerada regenerativa, quines haurien de ser opcionals i quines haurien de ser simplement acceptables en cas que la finca es trobi en transició cap a la regeneració. Posteriorment, es va profunditzar sobre com aplicar aquests paràmetres en viticultura i quines dificultats té el cultiu de la vinya en concret. Per exemple, com poder fer front a les sequeres en un conreu que ja de per si és de secà o com poder aplicar una cobertura vegetal del sòl en finques vitícoles que es troben en talussos amb molt pendent o en sòls molt pedregosos.
Els viticultors, investigadors i tècnics assistents també van poder gaudir d’una profunda presentació sobre viticultura regenerativa de Sergio Nicolau, productor de vi regeneratiu de Portugal. Va explicar la seva experiència, com i per què va començar a aplicar aquest model i quines dificultats va trobar en el procés. Es tracta d’una de les veus expertes de l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica que, com el seu nom indica, no només inclou productors espanyols sinó també a agricultors i ramaders de Portugal. De fet, tenen un mapa de finques practicants d’agricultura regenerativa on figuren tots els agricultors i ramaders ibèrics que han estat validats per l’associació i que es considera que estan aplicant tots els criteris acordats per considerar-se productors regeneratius.
El projecte REGEN busca ampliar el context agrícola, tècnic i científic envers els criteris que defineixen l’agricultura regenerativa, però no parteix de zero. Durant els seus debats es matisen, amplien i voten els criteris establerts per l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica i la comunitat practicant el 2022. Aquests es basen en l’eliminació dels fitoquímics i la llaurada, mantenir el sòl cobert, utilitzar la rotació de cultius en aquells que siguin estacionals, la inclusió d’animals al sistema en cas de ser possible i el desenvolupament de models econòmics i socials que fomentin la cooperació, el repartiment just i la cura dels territoris. Les propostes de millora o d’inclusió de nous criteris que es facin durant els debats del projecte REGEN es valoraran i s’inclouran de forma resumida en un document final que busca ser una referència en la definició del model d’agricultura regenerativa.
