El projecte REGEN, impulsat pel CREAF amb la col·laboració de l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica i el finançament de la European Climate Foundation, està contribuint a fer que els productors regeneratius d’Espanya i Portugal es coneguin entre ells i puguin debatre conjuntament per establir un marc conceptual comú entorn de l’agricultura regenerativa a la península Ibèrica i promoure’n l’adopció com a model alimentari del futur. Això s’ha aconseguit durant l’últim any mitjançant diverses trobades arreu d’Espanya amb diferents pagesos, ramaders, tècnics i científics que han tingut converses clau sobre el context dels diferents tipus de cultiu que apliquen aquest model agrícola a la península.

Anteriorment, s’havien celebrat 5 trobades del projecte REGEN: Una primera trobada a Còrdoba sobre el cultiu d’oliveres, una segona a València sobre el cultiu de cítrics i altres fruiters, una tercera a Galícia sobre la pastura regenerativa de ramats, una quarta al Penedès sobre viticultura regenerativa i una cinquena a Valladolid sobre el cultiu regeneratiu de cereals. El sisè i últim debat, dedicat a l’horta regenerativa, es va celebrar ahir a Cambrils, amb VerdCamp Fruits com a finca amfitriona. Ernest Mas, responsable tècnic de l’empresa i pagès col·laborador del projecte RegeneraCat, va fer una ruta amb tots els productors visitants per explicar totes les tècniques regeneratives que apliquen. D’entre aquestes destaquen, per la seva innovació, l’ús d’intercropping floral (intercalar plantes florals entre els cultius per a potenciar la biodiversitat de pol·linitzadors i fauna auxiliar) i l’aplicació del Roller Crimper, un gran rodet que serveix per planxar les cobertes vegetals quan aquestes comencen a ser massa altes o a generar una certa competència amb els cultius.

La visita va ser especialment engrescadora i visual pel fet que ara, entre els mesos d’octubre i novembre, hi ha un esclat cromàtic de les plantes florals de VerdCamp Fruits, les quals omplen de colors, olors i biodiversitat tots els seus camps d’horta. El públic va quedar meravellat amb aquestes estampes i va poder aprendre molt d’Ernest Mas, qui representa la cinquena generació d’agricultors d’aquesta empresa de Cambrils. Un dels moments més impressionants de la trobada matinal va ser la comparació dels seus camps florits, verds i atapeïts de vida amb el camp convencional completament llaurat, marró i estèril d’un dels pagesos veïns de l’Ernest. La diferència entre el model regeneratiu i el convencional és, més enllà de les dades, perceptible a simple vista, ja que els camps regeneratius són molt més vistosos i es veuen molt més plens de vida que els que es gestionen de forma més clàssica.

Com totes les trobades del projecte REGEN, després d’un magnífic dinar per a conèixer-se millor i crear networking, es va acabar amb la part més important: el debat sobre com ha de ser el model regeneratiu i, en concret, aplicat al cultiu d’horta. La forma de realitzar aquests debats és la següent: es reparteixen adhesius de 3 colors (verd, groc i vermell) i els diferents productors “puntuen” amb aquesta escala cromàtica si estan d’acord o no en els diferents indicadors regeneratius que s’han acordat durant les trobades anteriors del projecte. Un dels debats més interessants en el cas de l’horta va ser el dels cultius que es realitzen sota plàstic en tot el seu cicle; és a dir, els cultius en hivernacle. Poden ser considerats regeneratius en algun cas? No tot es va poder resoldre durant aquesta intensa sessió de debat, de manera que algunes coses queden pendents per a finals d’aquesta setmana.

De fet, avui mateix dimecres 22 d’octubre comença la primera edició del festival REVIVE d’agricultura regenerativa, el qual s’estarà celebrant a Manresa durant tot el que queda de setmana. Durant les jornades de demà dijous i divendres es reserven unes franges horàries per a acabar de debatre alguns punts clau sobre la definició d’agricultura regenerativa que han quedat pendents i, d’aquesta manera, poder obtenir unes conclusions finals del projecte REGEN que siguin el més sòlides i consensuades possibles.