Arriba el punt final al projecte REGEN que han estat duent a terme conjuntament l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica i el grup de recerca en agricultura regenerativa del CREAF. Tal i com s’havia especificat, aquesta iniciativa conclou amb la publicació dels 10 criteris bàsics que defineixen l’agricultura regenerativa segons el seu col·lectiu practicant; un consens que s’ha assolit després de molts mesos de debats sobre com aplicar aquest model en diferents tipus de cultiu.
L’agricultura regenerativa s’està consolidant com un dels grans models alternatius al convencional per fer front al canvi climàtic, la sequera i la resta de problemes ambientals i socials relacionats amb l’alimentació. A aquest auge, però, no l’ha acompanyat una certificació oficial, fet que ha provocat que diferents empreses i actors s’apropiïn del terme com a eina de greenwashing, una pràctica que evidentment no està avalada ni recolzada per la comunitat científica ni la majoria dels productors regeneratius. Per donar resposta a aquest buit, el CREAF i l’Associació Espanyola d’Agricultura Regenerativa Ibèrica han publicat el següent document de criteris regeneratius que compta amb el consens de gairebé 200 persones productores, entitats i representants del sector, a més a més de personal científic d’universitats i centres de recerca de tot l’Estat espanyol:
Un dels pilars d’aquest document és tenir cura del sòl, amb criteris com evitar-ne la modificació a través de la llaurada per preservar una estructura que triga anys a formar-se; mantenir-lo amb cobertura tot el temps possible, amb restes de poda o altres cobertes vegetals, per reduir l’erosió i mantenir la humitat; o integrar pasturatge dirigit de manera que el bestiar s’ha de moure diàriament, per ajudar amb els seus excrements i la seva trepitjada a fertilitzar la terra. Alguns objectius fonamentals són gestionar la finca de forma agroecològica, reduir l’ús d’aigua i minimitzar els residus. A més, s’estableix una base social que posa en valor el vincle de la pagesia amb la salut del territori i els seus habitants. Perquè el canvi de model sigui factible també calen activitats d’intercanvi de coneixement, circuits curts de comercialització o mobilitzar els consumidors.
