L’agricultura i ramaderia tradicionals que fèiem fins a mitjan segle XX tenien una escassa tecnificació i mecanització, utilitzant molta menys maquinària que en l’actualitat. Tenien com a objectiu una producció a petita escala, principalment per a consum propi, i depenia principalment de recursos interns. Actualment, la producció agrícola i ramadera convencional és un sistema intensiu que usa tecnologies a gran escala per a explotar al màxim els recursos. Això ha anat acompanyat d’un augment del monocultiu i la mecanització de tots els processos. S’ha demostrat que aquest canvi en el model de producció de la pagesia global té importants conseqüències negatives.
Consum energètic desmesurat
El sistema convencional té un consum creixent d’energia externa i una important dependència de grans empreses del sector per l’aplicació excessiva d’agroquímics, l’ús de maquinària cada cop més pesada i, en ramaderia, el consum de pinsos més elaborats i amb més antibiòtics. En general, tot això es tradueix en una dependència descomunal dels combustibles fòssils i els seus derivats. Per tal de reduir aquest impacte, s’ha de reduir o eliminar l’ús de fitoquímics i utilitzar només la maquinària indispensable per poder fer els treballs agrícoles. En ramaderia, cal una transició cap als models de pastura intensiva programada, com el model racional Voisin o el Polyfarming.
Emissió de gasos d’efecte hivernacle i contaminació
A banda del consum excessiu de combustibles fòssils per tal de mantenir els sistemes agrícoles intensius, la destrucció de l’estructura natural del sòl mitjançant la llaurada vertical amb volteig fa que el carboni orgànic del sòl s’alliberi a l’atmosfera. La mala gestió dels purins també allibera molts contaminants nitrogenats. Cal tenir en compte que el 65% del diòxid de nitrogen (NO2) emès pels humans prové de l’agricultura i ramaderia intensives. Per la seva banda, el 41% de les masses d’aigua subterrània de Catalunya estan contaminades, principalment per purins. L’ús desmesurat d’adobs i agroquímics provoca, juntament amb l’ús inadequat d’aquests, una contaminació creixent d’aquests ecosistemes edàfics i hídrics. Això se suma a un esgotament dels recursos hídrics provocat pels regs ineficients, la menor retenció d’aigua per part dels sòls agrícoles i la gran necessitat hídrica de la ramaderia intensiva.
Problemes de salut ambiental
Tots aquests perjudicis es tradueixen, entre d’altres, en la pèrdua de biodiversitat per la contaminació d’hàbitats, l’erosió i pèrdua de fertilitat del sòl, la major susceptibilitat a plagues i, indirectament, la major propagació de malalties per infeccions bacterianes resistents a antibiòtics o processos de zoonosi com el que es va donar amb la COVID-19. Això ens indica que la transició cap al model regeneratiu no és només una qüestió de salut ambiental i planetària, sinó fins i tot de salut humana o de benestar animal. Segons el mateix IPCC, l’agricultura regenerativa és una de les solucions amb més potencial de cara a fer front al canvi climàtic i l’emergència global que vivim.
