L’agricultura ecològica i la regenerativa estan condemnades a entendre’s perquè, tot i que tenen les seves diferències, també comparteixen un objectiu comú: millorar el sistema agroalimentari majoritàriament convencional que tenim avui en dia per fer-lo més sostenible i adaptar-nos al canvi climàtic. Ahir, durant la tercera jornada del XVI Congrés de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia celebrat a Pamplona, es va obrir aquest debat amb la taula rodona “Si no es Ecológico y Agroecológico, no es Regenerativo” on van participar, entre d’altres, Javier Retana, investigador principal del grup de recerca en agricultura regenerativa del CREAF, i Ernest Mas, agricultor de la finca hortícola VerdCamp Fruits de Cambrils.

Durant el debat, Retana va defensar que l’agricultura regenerativa no pot desvincular-se dels principis de l’agroecologia, ja que aquesta aporta la base ecològica, social i territorial necessària per garantir una transformació real dels sistemes agraris. En aquest sentit, va remarcar que conceptes com la salut del sòl, la biodiversitat funcional, la reducció d’insums externs o la diversificació dels cultius són elements imprescindibles perquè una pràctica agrícola pugui considerar-se regenerativa.

La participació del CREAF en aquesta taula rodona s’emmarca en la feina que ha estat desenvolupant el grup de recerca en agricultura regenerativa del centre, impulsat recentment a través de projecte com el Regenera.cat i el REGEN. El CREAF continua treballant per explicar les diferències entre agricultura ecològica, agroecologia i agricultura regenerativa, i alertar del risc que el concepte “regeneratiu” es converteixi en una etiqueta buida si se n’apropien les grans empreses agroquímiques. Segons va exposar Retana, mentre que l’agricultura ecològica se centra sobretot en la regulació dels insums i les pràctiques productives, l’agroecologia incorpora també dimensions socials, econòmiques i de governança. L’agricultura regenerativa, va apuntar, hauria d’anar encara un pas més enllà i posar l’accent en la recuperació activa de les funcions ecològiques dels agroecosistemes.

Durant el debat també es va abordar la qüestió de la certificació ecològica. La posició defensada pel CREAF és que una explotació no necessita obligatòriament disposar del segell ecològic per ser considerada regenerativa, sempre que apliqui molts o la majoria dels principis agroecològics. Això inclou, entre d’altres, la cobertura permanent del sòl, la reducció del llaurat, la integració de biodiversitat, el reciclatge de nutrients o la disminució de la dependència d’agroquímics. Retana va insistir que l’objectiu principal ha de ser avançar cap a sistemes agraris resilients i capaços de regenerar els ecosistemes, evitant reduir el debat a una simple qüestió de certificacions comercials.

Recupera la taula rodona completa a continuació: