L’agricultura regenerativa és un innovador model agrícola que busca regenerar, estimular i mantenir la fertilitat i biodiversitat de la terra. Posa la salut del sòl al centre del sistema perquè reivindica que aquesta està intrínsecament lligada a la sostenibilitat total del nostre sistema alimentari, des de la qualitat nutricional de les plantes i animals, fins al futur del nostre planeta. Aquest model promou un sòl que contingui una gran quantitat de vida i matèria orgànica i que sigui capaç de produir aliments utilitzant recursos propis de la naturalesa.
Actualment anem al supermercat i trobem tots els aliments en qualsevol època de l’any, independentment de si n’és o no temporada. Això és possible perquè l’eix del sistema agroalimentari actual se situa en la sobreproducció. La sobrepastura, l’agricultura intensiva i la desforestació són exemples d’activitats humanes responsables del deteriorament de la salut edàfica (del sòl) i de la crisi climàtica actual, ja que tenen un gran cost a nivell mediambiental.
El model regeneratiu sorgeix als anys vuitanta com una alternativa real a l’agricultura convencional i ho fa amb un seguit de tècniques agrícoles, ramaderes i silvícoles relativament senzilles que permeten alimentar de manera natural les plantes i protegir el sòl d’intervencions que afectin els seus processos biològics. No es tracta de tornar al passat, sinó més aviat el contrari: incorporar tot el coneixement científic actual a la forma de produir els aliments.
Perquè trenca l’estructura natural del sòl.
Per no deixar la terra nua i prevenir-ne l’erosió.
També l’heterogeneïtat de producció, evitant el monocultiu.
Un sòl ben estructurat retindrà millor l’aigua que li arribi i serà, per tant, més resistent a la sequera.
Utilitzar animals de pastura per a fertilitzar la terra de forma natural al mateix temps que aquests tenen una bona alimentació.
Eliminar fertilitzants, pesticides i abonaments químics per a no deteriorar el sòl ni dependre de grans empreses agroquímiques.
Llisca per comparar una parcel·la convencional llaurada amb una de regenerativa que manté les cobertes vegetals
L’agricultura ecològica o orgànica proposa pràctiques centrades en mantenir les condicions ecosistèmiques del sòl, evitant danyar-lo per conservar la biodiversitat i reduir la contaminació. La regenerativa va molt més enllà, ja que permet i potencia la recuperació de sòls prèviament degradats, augmentant exponencialment el contingut de matèria orgànica, la capacitat de retenció hídrica i la diversitat d’éssers vius que conformen la seva xarxa tròfica.
No hi ha bancals permanents, es fa una preparació inicial general
Com que no es llaura, pot haver-hi estructures de l’hort que es mantenen d’any a any
Cada cop que es sembra, es llaura el sòl per a facilitar la germinació
El sòl NO es llaura en cap moment, es manté intacte
Es subministren fems i fertilitzants biològics
No s’utilitzen fertilitzants químics; no s’alimenta la planta, s’alimenta el sòl
Són un problema i es controlen manualment i, freqüentment, amb plàstics
No s’eliminen radicalment, sinó que es controlen i quan es tallen es deixen al propi hort
La biodiversitat sol ser baixa i es concentra als marges
La biodiversitat és elevada dins de l’hort, tant al sòl com a la vegetació
No hi ha bancals permanents, es fa una preparació inicial general
Com que no es llaura, pot haver-hi estructures de l’hort que es mantenen d’any a any
Cada cop que es sembra, es llaura el sòl per a facilitar la germinació
El sòl no es llaura en cap moment, es manté intacte
Es subministren fems i fertilitzants biològics
No s’utilitzen fertilitzants químics; no s’alimenta la planta, s’alimenta el sòl
Són un problema i es controlen manualment i, freqüentment, amb plàstics
No s’eliminen radicalment, sinó que es controlen i quan es tallen es deixen al propi hort
La biodiversitat sol ser baixa i es concentra als marges
La biodiversitat és elevada dins de l’hort, tant al sòl com a la vegetació
A Europa, desafortunadament no. En canvi, els Estats Units sí que tenen un certificat orgànic regeneratiu des de 2017, el qual va ser impulsat per productors agraris i ramaders de la mà de grups de recerca en l’estudi del sòl, el benestar animal i l’equitat social.
Per obtenir-lo s’ha de promoure la salut del sòl mitjançant rotació de conreus, manteniment de cobertes vegetals, pasturatge rotatiu, reducció o eliminació de la llaurada i erradicació dels productes agroquímics. També s’ha de complir amb criteris de benestar animal com haver criat el bestiar en pastura, que aquest no es lesioni ni experimenti angoixa i tenir un refugi adequat. Finalment, respecte a l’equitat social, s’ha pagar de forma justa els productors i oferir bones condicions laborals a tot el personal implicat.
Els sòls regeneratius poden retenir més aigua i emmagatzemar més carboni. Les pràctiques regeneratives no només produeixen molt menys emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que fins i tot poden reduir la concentració atmosfèrica d’alguns d’ells.
Un sòl viu i regenerat pot suavitzar l’efecte de les inundacions i l’erosió per fortes pluges i contribuir al fet que els conreus puguin ser igualment productius sota condicions climàtiques de sequera o aridesa, cada cop més freqüents.
Qualsevol pagès/a pot aplicar el model regeneratiu a la seva finca sense una gran despesa econòmica.
Un país amb un terreny més fèrtil que no depengui de grans empreses pot produir més aliment de qualitat i decidir polítiques agràries i ramaderes pròpies.
Projecte cofinançat pel programa LIFE de la Comissió Europea i liderat pel mateix equip del CREAF. Va posar-se en pràctica entre 2016 i 2021 amb l’objectiu de recuperar l’activitat agrícola i ramadera de la finca, llavors abandonada, de Planeses (Sant Ferriol, Girona) a través del model regeneratiu. Els seus resultats avalen que aquest tipus d’agricultura té un gran potencial en la lluita contra el canvi climàtic i l’abandonament rural i poden consultar-se i replicar-se a través del Manual del Sistema Polyfarming. Aquest busca ser un “abecedari” de l’agricultura i ramaderia regenerativa que permeti donar eines i coneixement perquè qualsevol persona interessada pugui conèixer el model i aplicar-lo a la seva pròpia finca.
Organització que agrupa a una part important de les finques i granges regeneratives de la península ibèrica. Constituïda al 2013, es defineix com una xarxa de persones que col·laboren per a co-crear el canvi que volen veure al món a través de la informació sobre la terra i l’aliment, treballant per la sobirania alimentaria. Organitzen cursos, xerrades i formacions i donen suport a les finques regeneratives seguint els seus progresos científics i tecnològics.
Algunes de les més capdavanters són: Regeneration International, Institut Rodale, Savory Institute i Kiss the Ground. Una de les iniciatives més significatives és el ‘4 per 1.000’, que es va llançar a la COP21 i va impulsar molts governs a incloure el segrest de carboni del sòl com a part de les seves estratègies per mitigar el canvi climàtic. L’objectiu és aconseguir per a l’any 2050 una taxa de creixement anual del 0,4% de les reserves de carboni dels primers 30-40 cm de sòl, la qual cosa reduiria molt significativament la concentració de CO₂ a l’atmosfera.
Per a aprofundir en el coneixement de l’agricultura regenerativa recomanem la lectura de La revolución de una brizna de paja, Arraigados en la tierra: propuestas para una agricultura regenerativa o el Manual Polyfarming, així com la visualització de l’entrevista a Marc Gràcia, els vídeos amb 6 tècniques imprescindibles de l’agricultura regenerativa o els documentals Kiss the Ground, The biggest little farm o Alimentar el futur.
Per mantenir-te informat dels nostres resultats, esdeveniments, dies de portes obertes i molt més….
