Un gran conjunt d’entitats, entre les quals hi ha l’Associació d’Agricultura Regenerativa Ibèrica i la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE) ha començat una campanya mediàtica col·lectiva amb el lema “Ni greenwashing ni verins camuflats: units per una agricultura regenerativa sense agrotòxics” i l’objectiu de protegir la integritat del terme d’agricultura regenerativa davant l’ús indegut per part de certes empreses certificadores privades. Algunes d’aquestes companyies estant duent a terme segells “regeneratius” que permeten l’ús d’herbicides, pesticides i fertilitzants de síntesi, unes pràctiques totalment antagòniques a les bases de l’agroecologia i l’agricultura regenerativa.
El model regeneratiu, fonamentat en els principis de l’agroecologia i potenciat per panells intergovernamentals com l’IPCC, busca regenerar, estimular i augmentar la fertilitat i biodiversitat de la terra. Els grups impulsors de la campanya treballen amb el CREAF com a entitat científica de referència i experta en aquest àmbit des de fa anys, per la qual cosa compten amb aquest centre de recerca com a assessor. Els principis bàsics de la pràctica regenerativa són el manteniment de l’estructura natural del sòl eliminant la llaurada, el potenciament de la biodiversitat, l’aprofitament òptim de l’aigua, la integració d’animals al sistema, la cobertura del sòl i l‘eliminació total de l’ús de maquinària pesant i agroquímics.
Segons l’IPCC, el 24% del total de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle antropogèniques provenen de l’agricultura i la ramaderia convencionals. A la península ibèrica, pràcticament la meitat d’aquestes emissions estan generades per l’ús d’agroquímics i la gestió ineficient dels sòls. Davant d’aquest context, el concepte d’agricultura regenerativa està guanyant més protagonisme entre els discursos climàtics, empresarials i polítics, per la qual cosa el mateix organisme científic el qualifica de solució múltiple, per la seva gran capacitat de mitigació (emet menys carboni i en captura més) i per la seva importància en l’adaptació (permet resistir millor les sequeres i no depèn de combustibles fòssils). Desafortunadament, com ja va passar amb conceptes com “eco” o “bio”, l’auge de l’agricultura regenerativa l’està acompanyant un procés d’apropiació i buidatge de contingut amb finalitats publicitàries, comercials i de rentat d’imatge. Certificar com a regeneratius aquells aliments que s’han cultivat amb l’ús de substàncies químiques de síntesi és una contradicció i un engany per al consumidor.
