El terme “agricultura regenerativa” és relativament modern, ja que va ser definit per primera vegada durant la dècada de 1980 per l’Institut Rodale nord-americà. Com hem explicat altres vegades, aquest model agrupa coneixements i descobriments científics moderns amb tècniques, reflexions i filosofies agrícoles centenàries. En aquest sentit, Masanobu Fukuoka (1913-2008) és un dels principals referents de l’agricultura regenerativa del segle XX. En concret, aquest biòleg, agricultor i filòsof japonès va ser el gran impulsor de la “agricultura natural” o natural farming, un model basat en intervenir el menys possible en el sistema per a deixar que els processos naturals facin la seva feina. Proposa la rotació de cultius dins del mateix any i busca el moment adequat per a dur a terme cada actuació.
L’exemple del camp d’arròs
La posada en pràctica més coneguda del mètode Fukuoka és la que feia aquest agrícola pensador sobre el cultiu d’arròs. Entre el conreu d’aquest cereal, Masanobu sembrava a principis de tardor llavors de trèvol blanc (Trifolium repens), una herba lleguminosa que enriqueix el sòl de nitrogen. Després, al cap d’un temps, també sembrava llavors de sègol (Secale cereale) i ordi (Hordeum vulgare) entre l’arròs. Quan arribava el moment, collia l’arròs, el segava, el trillava o batia (separava la part comestible de la palla o pellofa) i retornava la palla al camp perquè exercís com a coberta protectora del sòl.
El trèvol blanc, un cop crescut, reduïa les plantes adventícies, fixava nitrogen al terra i també servia com a coberta verda. Posteriorment, el sègol i l’ordi creixien entre el trèvol i la palla. Just abans de collir aquests cereals, tornava a sembrar l’arròs i així es reiniciava el cicle. Que aconseguia amb tot aquest procés? Poder cultivar altres cereals d’hivern al mateix camp durant molts anys, sense reduir la fertilitat del sòl.
Així doncs, Fukuoka ja aplicava alguns dels principis bàsics del que coneixem avui en dia com a agricultura regenerativa: la rotació de cultius, la diversificació de producció per tal de mantenir la fertilitat de la terra i la preservació de les cobertes vegetals per tal de mantenir la humitat de la terra i augmentar la retenció de carboni en el sòl.
La revolució d’un bri de palla
Com veieu, Masanobu Fukuoka va ser un avançat al seu temps, ja que una part molt important dels seus pensaments i tècniques són els que es promulguen avui en dia per part de centres que fan recerca en l’àmbit agrícola, com és el cas del CREAF. Filosòficament es tracta d’un exemple de com la mentalitat d’un sol agricultor pot crear un precedent i tendència que prosperi al llarg del temps. Portat a la pràctica, és un exponent de la importància i benefici de trencar amb el monocultiu.
Com a bon filòsof i pensador, Fukuoka va ser autor de grans obres com “La senda natural del cultiu: teoria i pràctica d’una filosofia verda” o “Sembrant en el desert: llavors per a la regeneració del planeta”, on presenta les seves propostes per a implantar un nou sistema agrícola. Ara bé, el seu llibre més famós i el qual recomanem especialment és “La revolució d’un bri de palla“
