Al 1920 Espanya presentava un mapa on la població es repartia per tot el territori de forma més o menys uniforme amb un mosaic de conreus, bestiar i prats. Avui, el panorama ha canviat radicalment i les zones rurals a Espanya, segons dades de l’INAP, han perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual és revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura. Hi ha algun escenari que permeti compatibilitzar tots dos reptes? Per primer cop, la ciència ha analitzat aquesta qüestió des d’una perspectiva ecològica i conclou que la millor estratègia per assolir els dos objectius és fer un ús extensiu del territori. Aquest és el principal titular d’un article de revisió publicat recentment a la revista People and Nature de la British Ecological Society que, liderat pel CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha reunit també experts d’altres institucions. 

L’ús extensiu engloba un ampli ventall d’activitats amb repercussions positives sobre la natura i la societat potenciant una economia local i sostenible, mitjançant l’agroturisme, per exemple amb rutes per a observar ocells; la ramaderia extensiva i la silvopastura, que mantenen prats, espècies d’ocells i papallones autòctones; l’agricultura ecològica o regenerativa, que redueix els fertilitzants químics i disminueix els contaminants, reviu la terra i captura més CO₂ al sòl, o diversificar les energies renovables solar i eòlica pel territori. Alhora s’hi inclouen iniciatives per recuperar els processos naturals, com ara potenciar les cobertes vegetals.